Visites:

dimecres, 10 de desembre de 2014

EL SERGI IEL RATOLÍ




EL SERGI IEL RATOLÍ
Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi i vivia amb una família molt rica. Al Sergi li agradava molt jugar a futbol. L’animal que li agradava més era un ratolí. Un dia es va trobar amb un ratolí mentre estava jugant al camp de futbol amb els seus amics. El ratolí era marró i bufó i se’l va quedar.
Més tard, el va ficar en un pot que es va trobar als bancs del camp de futbol i se’n va anar al parc amb els amics que el seguien. Al parc el va treure del pot perquè pogués respirar i el ratolí va fer un vot i va marxar corrents. Llavors, el Sergi, anava darrera seu intentant agafar-lo, però el ratolí va entrar per una porta que estava oberta i com que era llest la va tancar.
Des d’aquest dia, el Sergi sempre va recordar aquell ratolí.

SERGI RAYA

dimarts, 9 de desembre de 2014

ELS NOSTRES PARES FEIEN EL MATEIX QUE NOSALTRES?


Abans els nostres pares no tenien la mateixa tecnologia com ara nosaltres, tampoc tenien la mateixa tècnica de estudi. Creieu que feien el mateix que nosaltres?

A l'època dels nostres pares a les empreses no hi havien tantes màquines i a la majoria de feines es feien a mà. No tenien ni ordenadors ni mòvils però si tenien telèfon fix per a poder-se comunicar. La tècnica d'estudi era diferent perquè la informació no la tenien tant a l'abast com ara nosaltres ho podem buscar per internet.

Els seus pares es ha dir els nostres avis els ajudaven a estudiar. Treballs a les empreses era més cansat que ara ja que tot ho feien manual. Quan van començar a treballar era per aportar beneficis a ells i a la família.


 DAVID RODRIGUEZ MATEO
6è DE PRIMÀRIA

ELS NOSTRES PARES



ELS NOSTRES PARES

Els nostres pares feien les mateixes coses que nosaltres, encara que tenien maneres diferents de fer-les. Què feien o què tenien quan eren petits diferent que nosaltres?
Al cap de setmana els nostres pares no feien festa com nosaltres treballaven  ajudant als seus pares. Els dies de cada dia jugaven al carrer al sortir de l’escola.
Estudiaven memoritzant  tots  els  conceptes que els  hi ensenyaven a l’escola.
Ells no tenien aparells tecnològics com ara tenim: Les tablets, els ordinadors i consoles. De televisió si que en tenien, però és veia amb blanc i negre, i no tenia tants canals com ara a l’actualitat.
Els pares a la seva època, treballaven i jugaven com nosaltres. Menys el cap de setmana que ajudaven als seus pares. Crec que en aquest treball, aprenem conceptes nous sobre els  pares.

Albert Alsina 




ELS MEUS PARES


              ELS MEUS PARES

Quan els nostres pares eren petits, la seva vida era diferent.
Estudiaven diferent i la seva tecnologia no era tan avançada com la d'ara.
Quan a l'escola no entenien una paraula, no la podien buscar a l'ordinador
i l'havien de buscar al diccionari i tardaven més estona.

I a l'escola, quan es portaven malament, els castigaven fora de classe, de
 genolls al terra o els pegaven amb un regle als dits. També els hi feien
 estudiar la majoria de coses de memòria, com tots els reis d'Espanya de la   
història.
Després de l'escola, jugaven , però a jocs molt diferents dels que juguem
 ara. Per exemple, abans els nens i nenes jugaven molt a saltar a corda,
 però ara no s'hi juga gaire.
Sempre jugaven a fora al carrer.
Tampoc no hi havia gaires electrodomèstics com: el mòbil tàctil, el
 rentavaixella ... Però de televisió en tenien, encara que amb dos canals: el
de notícies i el de dibuixos. També, la tele es veia amb blanc i negre.

Jo crec que els nens d'avui en dia no sobreviuriem gaire sense els aparells
tecnològics que tenim ara.
Tampoc no penso que ens agradi estudiar com ho feien abans, és a dir,
 aprendre's molts espectes de memòria.

BIEL MASOT
6è Primària


dijous, 4 de desembre de 2014

L'ILLA DE CANÀRIES

Entre les illes Canàries, hi ha  una illa molt gran. Aquesta illa està rodejada d'un mar grandiós. Al fons de l'illa hi ha pocs núvols. A la primera part esquerra de l'illa és on es reflexa el sol i el punt més alt, és un arbre.

La segona part dreta de l'illa està plena de i es reflexa amb l'ombra.Tota l'illa està coberta de petites pedres rodones.

Gerard Civit 5è

UN PAISATGE A ITÀLIA



Aquest paisatge és a Itàlia, és un lloc tranquil i bonic.
Al cel hi ha núvols i és un cel blau.
També hi ha un petit turó de roques i pedres, a dalt també hi ha arbres de totes les maneres:
alts i petits.
El turó està cobert per un llac immens i preciós i molt bonic.
Jo crec que és un lloc ideal per acampar una setmana, a passar un dia o fins i tot una setmana.


Maria Bellet Termens
5è primària

EL MAR



Aquest paisatge és a l'estiu, a Barcelona. Hi ha un cel de color turquesa, acompanyat d'uns núvols de color blanc. També hi ha un penya-segat al fons, que és ple d'arbres. Llavors al davant hi ha un penya-segat més gran on hi han un munt d'arbres tambè hi ha un mar de color blau marí on et podríes banyar. l'olor és fantàstica perquè hi han plantes que fan oloreta.


Bianca Maria Bujor 
Nivell: 5è de primària



dimecres, 3 de desembre de 2014

PEP ALBANELL I TORTADES

Pep Albanell i Tortades va néixer a Vic el 25 de desembre de 1945.  Quan ell tenia quatre anys els seus pares es van traslladar a la Seu d’Urgell. Li va costar adaptar-se a aquell nou ambient, mentrestant, vivia envoltat de la imaginació i fantasia. Era un apassionat de la lectura i també de les històries que li explicava la seva àvia.

Els seus primers relats els va fer tot just quan tenia dotze anys; molts eren sobre nàufrags. Després en va escriure de romanços i amor.
 Va anar a estudiar periodisme a Madrid. Després a Barcelona va fer filosofia i lletres. Va començar a treballar en alguns diaris però, també buscava el temps per la seva passió, escriure. Al 1972 va començar a publicar. Quan portava ja tres o quatre llibres; el seu amic Carles Senpau va convèncer-lo perquè publiques per a joves i nens. Llavors va escriure més de 80  llibres. El seu primer llibre va ser “La Guia Fantàstica” que va signar amb el pseudònim de Joles Sennell ( JOsep albaNELL i carLES SENpau).

Pep Albanell forma part de la associació de Ofèlia Dracs on ha publicat 6 llibres. Ha escrit articles a Cavall Fort i a altres revistes, guions de teatre i ràdio...
 Durant tot aquest temps ha rebut nombrosos premis com:

-  Premi Víctor Català l’any 1972 pel llibre Les parets de l’insomni.
- Premi Josep Maria Folch i Torres l’any1980 per Pantacràs Xinxolaina.

-  Premi Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil, l’any 1990 pel llibre La rosa de Sant Jordi.

Maria Codina i Maria Camps                                     6è de Primària