ELS MEUS PARES

              ELS MEUS PARES

Quan els nostres pares eren petits, la seva vida era diferent.

Estudiaven diferent i la seva tecnologia no era tan avançada com la d'ara.

Quan a l'escola no entenien una paraula, no la podien buscar a l'ordinador

i l'havien de buscar al diccionari i tardaven més estona.

I a l'escola, quan es portaven malament, els castigaven fora de classe, de

 genolls al terra o els pegaven amb un regle als dits. També els hi feien

 estudiar la majoria de coses de memòria, com tots els reis d'Espanya de la   

història.

Després de l'escola, jugaven , però a jocs molt diferents dels que juguem

 ara. Per exemple, abans els nens i nenes jugaven molt a saltar a corda,

 però ara no s'hi juga gaire.

Sempre jugaven a fora al carrer.

Tampoc no hi havia gaires electrodomèstics com: el mòbil tàctil, el

 rentavaixella ... Però de televisió en tenien, encara que amb dos canals: el

de notícies i el de dibuixos. També, la tele es veia amb blanc i negre.

Jo crec que els nens d'avui en dia no sobreviuriem gaire sense els aparells

tecnològics que tenim ara.

Tampoc no penso que ens agradi estudiar com ho feien abans, és a dir,

 aprendre's molts espectes de memòria.

BIEL MASOT

6è Primària